La Segona Guerra Mundial
1. Causes de la Segona Guerra Mundial
1.1. Una guerra anunciada
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va esclatar coma resultat d'una sèrie de factors, alguns deis quals derivaven de la pau de 1919, ja que Alemanya mai no va admetre les dures condicions del tractat de Versalles. El nacionalisme agressiu que practicaven Alemanya, Italià i el Japó duia inevitablement a un enfrontament a gran escala de caràcter mundial.
1.2. L 'agressió nazi
Amb l'arribada de Hitler al poder, el Tercer Reich, que no reconeixia el tractat de Versalles, es va preparar pera la guerra i va practicar una política que pretenia l'annexió de tots els territoris amb minories de parla alemanya, i fins i tot de regions històricament no alemanyes amb el interès econòmic O demogràfic:
• El marc de 1936 Hitler va re militaritzar la Renánia, territori on el tractat de Versalles impedía que Alemanya tingués cap contingent militar.
• En esclatar la guerra civil espanyola, Hitler va ajudar de manera decisiva el bandó! de Franco amb material i soldats.
• El marc de 1938 es produeix l'annexió d'Àustria a Alemanya.
• Hitler reivindica els Sudets, regió fronterera amb Txecoslováquía. El setembre de 1938 té lloc la conferencia de Munic, en la qual Franca i el Regne Unit, per evitar la guerra, accepten les pretensions de Hitler, que ocupa els Sudets els primers dies d'octubre.
• El marc de 1939, Alemanya ocupa la resta de Txecoslovaquia.
1.3. L'expansionisme italià i el militarisme japonès
Mussolini també va contribuir a crear les condicions necessàries pera l'esclat de la guerra. La conquesta d'Etiòpia (1935) va provocar una gran tensió amb el Regne Unit. Tot seguir, Italià va intervenir a grai1 escala en la guerra civil espanyola, en suport de l'exercit franquista, i es va convertir en aliat d' Alemanya (Eix Roma-Berlín, 1936). Finalment, Italià va envair Albània. Perla seva part, el Japó duia a terme una política d'expansió imperialista a l'Extrem Orient per substituir el domini europeu i nord-americà. El 1931 va ocupar la regió de Manxurià (nord-est de la Xina) i el 1937 va declarar la guerra a la Xina, que es va perllongar fins al 1945.
2. Les victòries de l'Eix
2.1. L'inici de la guerra
Després de Txecoslovaquía, Hitler va fixar coma objectiu l'ocupació de la ciutat lliure de Danzig i del denominat «corredor polonès», una franja de territori que separava la regió de Prussià Oriental de la resta d' Alemanya. Alemanya i l'URSS van signar e1 pacte que preveia el repartiment de Polònia entre tots dos estats.
2.2. Els èxits nazis
D'acord amb el pacte germana soviètic, després de la invasió d' Alemanya i de l'URSS, Polònia va deixar d' existir i va ser repartida entre tots dos països. Al front occidental va tenir lloc un enfrontament limitat a les accions aèries i navals sense cap topada directa entre els exercits anglofrancès i alemany ( «guerra estúpida»). Només una minoria de francesos, liderats pe! general De Gaulle, van continuar la guerra contra Alemanya. El 10 de juny Italià va declarar la guerra als aliats.
2.3. De la batalla d'Anglaterra a Pearl Harbor
L'estiu de 1940 només el Regne Unit continuava la guerra contra les potencies feixistes. El primer ministre, Winston Churchill, va rebutjar negociar amb Alemanya i va prometre continuar la guerra fins a la victòria. Hitler va engegar la denominada batallat' Anglaterra, w1 atac aeri contra les ciutats i les instal·lacions industrials i militars britàniques. El 21 de juny de 1941 es va produir l'atac alemany a l'URSS. L'exercit nazi va arribar a les portes de Moscou, però els soviètics van oferir una resistència ferotge i van a aconseguir aturar l' ofensiva.
3. Les victòries aliades
3.1. El canvi de tendència
L'entrada en la guerra de l'URSS i deis Estats Units en va capgirar el curs. A Aisa, les victòries aeronavals nord-americanes de Midway i Guadalcanal van aturar l' expansió japonesa. A l'URSS la situació va esdevenir dramàtica per a l'exercit alemany, que va haver de capitular a la ciutat de Stalingrad, on 90 000 soldats van ser fets presoners.
3.2. De Sicília a Berlín
Expulsat l'Eix del nord d' Africà, els aliats van desembarcar a Sicília (juliol! de 1943), fet que va provocar la caiguda de Mussolini i la signatura de l'armistici entre Italià i els aliats (setembre de 1943). Els alemanys van ocupar la meitat nord d'Itàlia, on Mussolini va proclamar la República Social Italiana. El 6 de juny de 1944 les tropes angloamericanes comandades per Eisenhower van desembarcar a Normandia. En poques setmanes van arribar fins a París (25 d'agost) i es van apropar a la frontera amb Alemanya. Els russos van assetjar Berlín. El 30 d'abril de 1945, Hitler es va suïcidar i, finalment, el 7 de maig es va signar la rendició incondicional d' Alemanya.
4. El món en temps de guerra
4.1. El sofriment de la població civil
A tot arreu, la població civil va patir les dures condicions de la guerra. Els productes de primera necessitat escassejaven i eren cars. Les ciutats, especialment les de més valor industrial o estratègic, patien els bombardejos de l'aviació enemiga. Algunes de les més damnificades van ser: Londres, Coventry, Varsòvia, Rotterdam, Leningrad, Stalingrad, Hamburg, Berlín, Dresden, Tòquio, Hiroshima i Nagasaki. La situació era especialment dramàtica en els territoris ocupats pels nazis, que imposaven w1 sistema de control de la població molt sever que, entre altres coses, imposava un toc de queda nocturn. Els sospitosos i els infractors eren considerats ostatges de guerra, i podien ser afusellats en represàlia pels atemptats que els elements de la resistència cometien contra els ocupants.
4.2. La resistència
A tots els països ocupats pels alemanys hi va haver moviments de resistència per part de ciutadans que s'oposaven a l'ocupació i s'organitzaven en forma de guerrilles. Lluitaven contra les tropes alemanyes, amb atemptats contra combois militars, trens, ponts, Línies telefòniques, etc. Normalment rebien armament i suport des del Regne Unit. A Franca, la Resisten tots els països ocupats pels alemanys hi va haver moviments de resistència per part de ciutadans que s'oposaven a l'ocupació i s'organítzaven en forma de guerrilles. Lluitaven contra les tropes alernanyes, amb atemptats contra combois militars, trens, ponts, Línies telefòniques, etc. Normalment rebien armament i suport des del Regne Unit. A Franca, la Resistent.
4.3. El col·laboracionisme
Els col·laboracionistes eren les persones que, per interès personal o per motivacions ideològiques, ajudaven l'enemic i hi col·laboraven. Sovint, els col·laboracionistes eren els feixistes de cada país, als quals els alemanys cedien, amb condicions, l'administració deis territoris ocupats. En acabar la guerra, els col·laboracionistes van ser jutjats per traïció i, moltes vegades, condemnats a llargues penes de presó o fins i tot a mort.
5. Conseqüències de la guerra
5.1. Les conferencies de Jalta i Potsdam
Stalin, Roosevelt i Churchill es van reunir a la conferencia de Jalta (URSS) el febrer de 1945. Van tractar aspectes com el desarmament d' Alemanya un cop hagués capitulat i la divisió del país en tres zones d'ocupació. Es va tractar la formació d'un govern polonès de majoria comunista i la cessió de territoris alemanys a favor de Polònia. Finalment, l'URSS es va comprometre a declarar la guerra al Japó després de la derrota alemanya.
5.2. Els judicis de Nuremberg i Tòquio
Un cop acabada la guerra, els dirigents nazis que havien pogut ser detinguts van ser jutjats per e1 tribunal militar internacional (procés de Nuremberg) per crims de guerra i contra la humanitat. També al Japó hi va haver un tribunal de característiques similars per jutjar els criminals de guerra japonesos.
5.3. Els canvis territorials
La fi de la Segona Guerra Mundial va comportar importants modificacions frontereres, A Europa, Alemanya -i també Àustria va ser dividida en quatre zones d'ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i francesa); a més, va haver de cedir territoris a Polònia i a l'URSS. Italià també va perdre alguns territoris i el Japó va perdre el seu un però colonial, que va ser ocupat per l'exercit deis EUA. La figura de l'emperador Hiro Hito es va mantenir, però sense les anteriors atribucions polítiques i religioses.
6. Una nova organització política mundial
6.1. Les transformacions polítiques
La fi de la Segona Guerra Mundial va provocar importants canvis en l'organització política interna de molts estats, així comen les relacions polítiques internacionals.
• A l'Europa Occidental es va produir un reforçament molt important deis regíms de democràcia parlamentaria, amb l'aparició deis partits democratacristians (especialment a Italià i Alemanya) i la revitalització deis partits socialdemòcrates. Els governs encapçalats per aquests partits van estendre l'ensenyament i la sanitat públics, així com el sistema de pensions.
• Pel que fa a les relacions internacionals, la Segona Guerra Mundial va significar la fi de l'hegemonia política i econòmica europea i va consolidar el Lideratge deis Estats Units, així com l'emergència de la Unió Soviètica com a segona potencia mundial, També cal destacar altres fets, com la desaparició deis antics imperis colonials i la instauració de règims comunistes als passos de l'Europa Oriental i a la Xina.
6.2. L'ONU
Durant la Segona Guerra Mundial, el primer ministre britànic, Churchill, i el president deis Estats Units, Roosevelt, ja havien establert les bases pera la creació d'un organisme internacional que, a escala mundial. El juny de 1945, a la conferencia de San Francisco, representants de 50 estats van aprovar la Carta de les Nacions Unides, que és el text considerat fundacional de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
En aquest primer moment, no hi van ser presents els pastos que havien perdut la guerra ni l'Espanya de Franco. A l'ONU hi tenien un pes decisiu els països que havien guanyat la guerra. Així, en el Consell de Seguretat, els Estats Units, el Regne Unit, Franca, l'URSS i la Xina eren membres permanents i tenien dret de vet.
7. La formació dels blocs
7.1. Un mon bipolar
Amb la derrota de les potencies de l'Eix, va néixer un nou ordre mundial. Ben aviat va ser evident que el Regne Unit no podia competir amb les altres potencies vencedores, els Estats Units i la Unió Soviètica, que van exercir el lideratge mundial fins el 1991, quan va desaparèixer el regim soviètic i la mateixa URSS. La col·laboració entre els aliats es va trencar tan bon puntes va acabar el conflicte. Els vencedors defensaven models econòmics i socials antagònics: el capitalisme. Així, el món es va dividir en dos graus blocs: l'occidental, liderat pels Estats Units, i el bloc comunista (o del socialisme real), liderat per l'URSS.
7.2. El sorgiment de la guerra freda
Amb l'acabament de la Segona Guerra Mundial es van establir règims comunistes, anomenats democràcies populars als països de l'Europa Oriental que havien estat alliberats per l'exercit soviètic (Polònia, Romania, Bulgària, Hongria, Txecoslovaquía i l'Alemanya Oriental) o pels partisans d'ideologia comunista (Albània i Iugoslàvia). Aquests països es van convertir en satèl·lits de l'URSS i van prohibir qualsevol forma d'oposició interna. El 1949 es van crear la República Federal d'Alemanya (als territoris ocupats pels EUA, el Regne Unit i Franca) i la República Democràtica Alemanya, a la zona d'ocupació soviètica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada