Antic Règim. Política i societat
Andreu Porres
Joel Parra
El terme Antic Règim va ser encunyat com una expressió despectiva pels revolucionaris francesos i identifica un període amb unes característiques polítiques, econòmiques i socials que hi havia a Europa des del segle XVI:
• un sistema polític sustentat en la monarquia absoluta
• una economia predominantment agrària
• una societat forca jerarquitzada dividida en estaments
1 . 1 La política al segle XVIII
Des del punt de vista polític, es mantenia la monarquia absoluta: el rei, que ho era per desig diví, imposava la seva autoritat sobre els habitants del regne, que eren considerats els seus súbdits. El monarca, que tenia el suport de la noblesa i de l'Església, acumulava tots els poders polítics: governaven personalment, nomenava els càrrecs polítics, era la màxima autoritat judicial i militar, podria canviar les lleis i estableix els impostos i els recaptava.
1.2. Una societat estamental:
La societat estava dividida en estaments, grups socials legalment desiguals. El principal criteri de diferenciació social eren els privilegis econòmics i polítics:
Estaments privilegiats:
La noblesa es dividia entre alta noblesa i baixa noblesa. No pagava impostos, monopolitzar els cartells polítics i militars, tenia la propietat de grans extensions de terra i vivia de les rendes que generaven; disposava, a més, de la senyoria jurisdiccional sobre la terra.
L'estament eclesiàstic era l'únic en què la condició dels seus membres no era determinada pel naixement. La divisió estamental, però, hi era present, ja que els càrrecs més importants (bisbes i abats) eren exercits per persones procedents de la noblesa, mentre que el baix clergat (sacerdots, monjos i frares) era d'origen humil.
L'estament no privilegiat, el tercer estat, era força heterogeni. A les ciutats, la burgesia, integrada per comerciants i financers, s'havia enriquit considerablement, tot i que continuava sense privilegis i marginada de la política. Les classes populars encara formaven un grup més divers:
Els menestrals o artesans, que tenien un ofici i disposaven d'un negoci propi; eren assistits per altres artesans, que podien ser oficials o aprenents.
Els servents, que treballaven per a les classes riques.
Els treballadors de les manufactures; aquestes fàbriques eren grans instal·lacions situades generalment a les ciutats.
Els camperols, la majoria de la població, que estaven sotmesos a l'autoritat d'un senyor, noble o eclesiàstic. Una minoria de camperols eren propietaris, pero la majoria eren arrendataris de terres del senyor, a qui pagaven un nombre molt elevat d'impostos. En algunes regions europees hi havia una gran quantitat de jornalers sense terres.
Activitats punt 1:
2. Què era el tercer estat? Quins grups socials el formaven?
La burgesia, la classe treballadora i el marginats.
4. Defineix Antic Règim. Quines en són les característiques fonamentals
un sistema polític sustentat en la monarquia absoluta
una economia predominantment agrària
una societat forca jerarquitzada dividida en estaments.
5. Com es justificava la monarquia absoluta?
És justificava amb el suport de la noblesa i l’església
6. Perquè al segle XVIII els habitants d’un país eren considerats subdits ?
Perquè només un 2% eren d’un estament privilegiats
7. Per que diem que els estaments eren grups socials legalment desiguals?
Perquè la gent tenia molt o molt poc
8.Quins eren els estaments privilegiats? Quines característiques tenien?
Monarquia, noblesa i clergat. Protecció i suport real i ocupació de càrrecs militars
3. La Il·lustració. El segle de les llums
3.1 La il·lustració:
Durant el segle XVIII es va difondre per tot Europa un nou corrent de pensament, la Il·lustració, que posava en qüestió l'Antic Règim i que es caracteritzava per una visió del món racionalista i crítica. Les idees fonamentals de la Il·lustració abasten diferents àrees del pensament polític, econòmic i social. Les més destacades són:
• El predomini de la raó, fonamentat en la influència de les idees de l'antiga Grècia i de l'humanisme renaixentista, coma mitjà per lluitar contra la ignorància, la superstició i el fanatisme.
• La defensa de l'antropocentrisme, que destaca la importància de l'individu.
• L'educació com a mitjà per estendre i difondre la raó.
• La recerca de la felicitat col·lectiva i individual per mitjà del progrés material i de la separació de poders, que garanteix la llibertat i la igualtat davant la llei.
• La tolerància religiosa i la creencia en la moral laica.
• L'interès pel saber (filosofia), per tal d'impulsar l'estudi de les humanitats i de les ciències experimentals i exactes.
3.2 El liberalisme polític i econòmic
Les idees il·lustrades, aplicades a la política, van donar lloc al liberalisme polític.
Les persones tenien uns drets naturals, com ara la vida, la llibertat i la propietat, i que l'Estat havia de garantir el compliment d' aquests drets.
4. La revolució Americana
4.1 Les colònies angleses a Amèrica:
Els habitants de les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del nord van iniciar la rebel·lió contra les autoritats metropolitanes el 1764. Les colònies patien els enfrontaments entre les diferents potències europees que volien dominar el ric territori nord-americà. La guerra dels Set Anys (1756-1763) entre la Gran Bretanya i França es va finançar, en part, apujant els impostos als colons. Així, el 1765 el Parlament anglès va aprovar impostos que incrementen el preu de productes com el paper, el vidre i el plom.
Els colons inicialment defensaven els seus drets com a súbdits britànics: una representació adequada al Parlament i l'abolició dels impostos dictats pel govern metropolità, Tanmateix, el 1773 van mostrar clarament el seu descontentament quan es va concedir el monopoli de la venda del te a la Companyia de les Índies Orientals. El malestar va derivar en una serie de revoltes que van culminar en el Boston Tea Party ( 1773), motí en el qual es va assaltar un vaixell d' aquesta companyia.
4.2. La Declaració d'Independència:
El 1775 va esclatar un conflicte bèl·Lic, que tenia com a objectiu aconseguir la independència dels territoris americans. Els insurgents es van reunir el 1776 a Filadelfia, on es va redactar la Declaració d'Independència, escrita per Thomas Jefferson. Cada territori va aprovar la seva propia constitució, precedida d'una declaració de drets que garantia la igualtat entre els ciutadans, tot i que en van quedar exclosos els esclaus negres, que es concentraven als estats del sud.
4.3. La formació dels Estats Units:
El 1787, sota la presidencia de George Washington, es va aprovar una constitución, elaborada per Jefferson, que s' ajustara als principis teòrics del liberalisme i estableix una organització política republicana i federal.
La Constitució aplicar els principis de la separació de poders. El poder legislatiu requeia en dues cambres: la Cambra de Representants i el Senat, que representa tots els estats. El poder executiu l'encapcalava un president amb amplis poders. Finalment, el poder judicial estava en mans del Tribunal Suprem, encarregat de vetllar pel compliment de les lleis.
Cal destacar la trascendencia histórica d'aquests esdeveniments i la influència que van tenir en l'Europa de l'època, atès que va ser el primer Estat en aplicar les idees dels il·lustrats.
Activitats Punt 4:
4. Explica els motius que van portar els colons americans a protagonitzar el Boston Tea Party.
Per mostrar el seu descontent ja que no volen vendre té a la companyia de les Índies Orientals.
5. Perquè els colons americans ja no senten que formaven part de la Gran Bretanya?
Perquè cada cop ells anaven sent més independents i tenen la seva manera de fer les coses.
6. Quins territoris formaven part de les tretze colònies britàniques d'Amèrica?
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegui la independència dels Estats Units d'Amèrica. Les tretze colònies britàniques de Nord-amèrica es revelen en contra del govern britànic el 1775.
5. La revolució Francesa
5.1. Les causes de la Revolució:
La causa profunda de la Revolució Francesa esta relacionada amb la situació en què es trobava França a la segona meitat del segle xv en:
• Situació econòmica greu: causada per les elevades despeses militars i de la cort, que acaparant pràcticament tot el pressupost. Els ministres d'Hisenda van intentar reformar la fiscalitat per aconseguir que els estaments privilegiats paguessin impostos. El rei, la noblesa i el clergat s'hi van posar per tal de mantenir els seus privilegis.
• Descontentament de la societat estamental: La burgesia, marginada socialment i políticament, va trobar en la Il·lustració la concreció de les seves aspiracions revolucionàries, Els camperols volen deslliurar-se de l'explotació dels privilegiats i la resta de les classes populars urbanes volen augmentar el seu nivell de vida.
5.2. L'esclat de la Revolució:
En aquest context, el monarca es va veure obligat a convocar els Estats Generals (maig de 1789), on cada estament votava conjuntament. El juny, la pressió dels representants del tercer estat, amb el suport d'alguns nobles i d'alguns eclesiàstics liberals, va aconseguir transformar l'organisme en una Assemblea Nacional en la qual el vot era individual ( cosa que els afavorir, jaqué el tercer estat era molt més nombrós que els altres dos). El descontentament popular va esclatar a París, amb l'assalt de la presó de la Bastillat ( 14 de juliol), i al camp, amb diverses revoltes contra els nobles (la Gran Por).
5.3. L'Assemblea Constituent i l' Assemblea Legislativa:
L' Assemblea Nacional es va convertir en una Assemblea Constituent, per aprovar un seguit de mesures revolucionàries encaminades a abolir l'Antic Règim a Prancha i implantar un nou règim liberal:
• Decret d'abolició del feudalisme (4 d'agost de 1789), què establia la supressió dels drets feudals dels nobles, tot i que aquests mantenien la propietat de la terra.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà ( 26 d'agost de 17 8 9), que proclamava els drets individuals, iguals per a tothom.
• Constitució civil del clergat, que estableix la separació de l'Església i l'Estat. L'Església deixava de cobrar el delme i la majoria de les seves terres van ser expropiades per l'Estat i venudes a particulars, i els eclesiàstics es van convertir en funcionaris públics.
• Constitució de 1791. Franca va esdevenir una monarquia constitucional. S'estableix el principi de la sobirania nacional i la divisió de poders, tot i que el rei tenia dret de vet. El sufragi censatari va provocar el descontentament dels qui en van quedar exclosos. Aprovada la Constitució, l'Assemblea Nacional Constituent va convocar eleccions, que van guanyar els sectors més moderats de la Revolució, i es va constituir l' Assemblea Legislativa. D'altra banda, Àustria i altres estats europeus van declarar la guerra a França per posar fi a la Revolució.
Activitats punt 5:
3- Quins grups socials estaven a favor de la Revolució? Esmenta els motius de cadascun.
La burgesia, va travar en la Il·lustració la concreció de les seves aspiracions revolucionàries, Els camperols volien deslliurar-se de l'explotació dels privilegiats i la resta de les classes populars urbanes volien augmentar el seu nivell de vida.
4- Quins grups socials estaven en contra de la Revolució? Per què?
El rei, la noblesa i el clergat perquè volien conservar els seus privilegis.
5- Quina diferencia hi havia entre l'Assemblea Constituent i l'Assemblea Legislativa?
L’Assemblea Constituent fa la constitució i l’Assemblea Legislativa és la nova que arriba i la modifica.
6- Que vol dir sufragi censatari?
Era el sistema constitucional que condicionava el dret de vot del ciutadà.
7-Busca informació sobre la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i explica'n cinc articles
Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.
Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap individu, no pot exercir cap mena d’autoritat que no emani d’ella expressament.
Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei.
Article 5. La llei només té dret a prohibir les accions nocives per a la societat. Tot allò que no està prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no ordena.
6. La radicalització de la revolució Francesa i la seva fi
6.1. La Convenció girondina:
El 1792, la Revolució es va radicalitzar. Alguns sectors populars manifestaven la seva insatisfacció davant de mesures poc revolucionàries, com ara el sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliària.
La implicació de Lluís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contactes amb les potències que lluitaven contra Franca van provocar la caiguda de la monarquia ( 1 O d'agost de 1792).
Es va proclamar la República (22 de setembre de 1792) i més endavant es va jutjar el rei, que va ser executat el 21 de gener de 1793.
6.2. La Convenció jacobina:
L'oposició interior i la guerra van portar els radicals jacobins al poder amb el suport dels sectors populars de París, anomenats sans-culotes (juny de 1793).
Els jacobins eren partidaris d'un poder centralitzat i d'aprofundir les conquestes socials de la Revolució.
La necessitat de tenir un govern ferm no va permetre aplicar-la. La guerra i la contrarevolució interna van portar la Convenció jacobina a exercir una dictadura revolucionària mitjançant el Comitè de Salvació Pública, organisme dirigit per Robespierre, que tenia la confiança de la majoria dels diputats de la Convenció. El Comitè va actuar en tres fronts:
• Repressió dels sectors contrarevolucionaris i dels partidaris de la Revolució que s'oposaven a la dictadura jacobina, amb un gran nombre d' empresonaments i execucions a la guillotina. Aquest període s'ha conegut com el Terror.
• Mobilització massiva per guanyar la guerra contra la coalició formada per les potències europees encapçalada per Àustria i Prussià.
• Mesures socials a favor dels sectors populars urbans, com ara la Llei del màxim general, que limitava els preus i els salaris.
6.3.La República burgesa. La Convenció termidoriana:
Una amplia aliança de tots els sectors contraris a la dictadura jacobina va formar la caiguda i l'execució de Robespierre (juliol de 1794).
La nova Convenció va aprovar una nova constitució (1795), que establia un poder legislatiu format per dues cambres, elegides per sufragi censatari; a més, per evitar una nova dictadura, el poder executiu era compartit per una institució de cinc membres, el Directori.
A l'exterior, l'exèrcit francès va passar a l'ofensiva i va aconseguir un seguit de victòries que van consolidar la nova República. Tanmateix, alguns sectors de les classes populars segueixen lluitant per una revolució més radical i el 1797 va tenir lloc la conspiració dels Iguals, encapçalada per François Babeuf, per tal d' enderrocar el Directori. Aquesta conspiració va permetre que el general cors Napoleó Bonaparte aconseguir el suport dels sectors que volen mantenir l'ordre i fes un cop d'estat (novembre de 1799) que va inaugurar una nova etapa política.
Activitats punt 6:
2- Quins motius expliquen la radicalització de la Revolució i la proclamació de la República?
Alguns sectors populars manifestaven la seva insatisfacció davant de mesures poc revolucionàries, com ara el sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliària.
3- Quin grup social va acaparar els diferents governs revolucionaris? Per que?
Els radicals jacobins. Perquè l’oposició interior i la guerra els van portar al mandat.
4- Quina diferencia hi ha entre el sufragi censatari i el sufragi universal? Les dones podien votar?
El sufragi universal és quan tota la població, que compleix les condicions estipulades per la constitució, esglaia el dret de la votació mentre que el sufragi censatari és quan un grup privilegiat és l’únic en votar.
5- En que va consistir el Terror?
Repressió dels sectors contrarevolucionaris i dels partidaris de la Revolució que s' oposaven a la dictadura jacobina, amb un gran nombre d' empresonaments i execucions a la guillotina.
6- Que era el Directori? Quins grups socials hi donaven suport?
Una amplia aliança de tots els sectors contraris a la dictadura jacobina. La burgesia financera i de negocis.
7- Quins motius expliquen l'ascens al poder de Napoleó?
La conspiració dels Iguals per tal d’enderrocar el directori.
7. El segle XVIII a España
7.1. L'Antic Règim a Espanya:
L'Espanya del segle XVIII tenia totes les característiques d'una societat d' Antic Regim. Era dominada perla noblesa i la jerarquia eclesiàstica, que posseïen grans extensions de terra, vivien de les rendes que generaven les seves possessions i ocupaven els càrrecs polítics de l'Estat. A l'altre extrem de la societat, hi havia els camperols, que representaven el 80 o/o de la població i vivien en condicions molt precàries, Amb els Borbons es va implantar la monarquia absoluta a Espanya: el rei tenia tot el poder per dret diví i nomenava tots els càrrecs. Espanya es va dividir en províncies governades per un capità general, nomenat pel rei, que presidia l' Audie_11cia Reial. Al llarg del segle XVIII es va consolidar la figura deis secretaris de despatx, càrrecs ocupats per persones de confien<;a del rei que s' encarregaven de diferents aspectes del govern: Estat, Afers Estrangers, Justícia, Hisenda, Índies, i Guerra i Marina.
7. 2. El reformisme de Carles III:
El rei Carles III (1759-1788), assessorat per alguns il·lustrats com Jovellanos, Campomanes i Floridablanca, va impulsar algunes mesures reformistes característiques del despotisme il·lustrat. Per tal de prornoure el creixement econornic del país es van dur a terme una serie de decrets i reformes, entre les quals destaquen:
• Creació de les Reials Societats Econòmiques d'Amics del País per analitzar les reformes, bàsicament agràries, que havien de dur a terme.
• Decret del 1788 de llibertat de corners amb Amèrica.
• Repartiment de terres comunals entre camperols i jornalers.
• Reducció del privilegi dels ramaders de la Mesat.
• Construcció de canals de regadiu.
• Establiment i impuls de les manufactures reials (fàbriques de tapissos,
vidre, arnes, tabac ... ).
• Creació del Banc de San Carlos.
• Limitació dels privilegis de la noblesa i el clergat.
• Reforma dels estudis universitaris i impuls de l'educació.
• Decret de 1783 en el qual es reconeix la dignitat dels oficis manuals.
Aquestes mesures, pero, no pretenien canviar ni el sistema polític, ni la titularitat de la propietat de la terra, ni la composició social de l'Antic Règim, la qual cosa va limitar notòriament les reformes. Els privilegiats es negaven a acceptar qualsevol mesura que afectés els seus interessos. L'arribada al poder del conservador Carles IV el 1788 i l'esclat de la Revolució Francesa (1789) van fer que el govern abandonés qualsevol política reformista per tal d'evitar que les idees revolucionàries entressin a Espanya.
Activitats Punt 7:
4. Quina classe social dominava els càrrecs polítics a l'Espanya del segle XVII? Quina era la més nombrosa?
La noblesa i la jerarquia eclesiàstica. Els camperols.
5. Per quins motius la burgesia era una classe poc nombrosa a Espanya?
6. Com estava organitzada politicament Espanya en aquest període?
Amb la monarquia absoluta.
7. Quines mesures va promoure Carles 111 a Espanya, en la línia del despotisme il·lustrat?
• Creació de les Reials Societats Economiques d'Amics del País per analitzar les reformes, basicament agraries, que s'havien de dura terme.
• Decret del 1788 de llibertat de cornerc amb América.
• Repartiment de terres comunals entre camperols i jornalers.
• Reducció del privilegi dels ramaders de la Mesta.
• Construcció de canals de regadiu.
• Establiment i impuls de les manufactures reials (fabriques de tapissos, vidre, armes, tabac ... ).
• Creació del Banc de San Carlos.
• Limitació dels privilegis de la noblesa i el clergat.
• Reforma dels estudis universitaris i impuls de l'educació.
• Decret de 1783 en el qual es reconeix la dignitat dels oficis manuals.
8. Per que aquestes mesures no van canviar ni la propietat de la terra ni la composició social de l'Antic Règim?
Perquè la noblesa i el clergat no volien perdre els seus privilegis.
8.La guerra de Sutcessió i la fi de l’autogovern de Catalunya
8.1. La guerra de Successió:
Com vam veure el curs passat, la mort sense descendència de Carles II (1665-1700) va provocar l'esclat d'una guerra sucesoria que va enfrontar les principals potències europees i els diferents territoris de la monarquía hispánica: Castella va donar suport a Felip V, i la corona d'Aragó, a l'arxiduc Carles.
L'any 1705, els austriacistes catalans van signar amb Anglaterra el pacte de Gènova, segons el qual Catalunya es comprometia a revoltar-se a favor del' arxiduc Carles i rebia d' Anglaterra, a canvi, ajuda militar i el compromís de defensar l' ordenament constitucional català.
El mateix any, Carles va poder entrar a Barcelona, amb un ampli suport popular, i va ser proclamat rei de la monarquía hispánica, amb el nom de Carles III.
La guerra a Europa era favorable a les potències aliades, tanmateix a la Península l'any 1707 les tropes franco castellanes van ocupar Aragó i València (batalla d'Almansa), van abolir-ne totes les institucions i van posar-hi les lleis castellanes.
El 1708, van ocupar Lleida i Tortosa i, el 1711, Girona. La situació internacional va canviar l'any 1711, quan l'arxiduc Carles va esdevenir emperador d'Austria. El 1713 se signava el tractat d'Utrecht, que posava fi a la guerra.
L'any 1714, quan només Barcelona i Cardona eren lliures del domini filipista, les autoritats catalanes, reunides en · unta de bra QS, van votar la continuació de la resistencia. L'Ll de setembre de 1714, després d'un llarg setge Barcelona es va rendir i les tropes castellano franceses van entrar a la ciutat. A Mallorca la resistencia es perllonga fins el juliol de 1715, quan l'exèrcit de Felip V entra a Palma.
8.2. El decret de Nova Planta:
Felip V va abolir totes les institucions catalanes -les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent de Barcelona, etc.- i va imposar a Catalunya l'absolutisme i la legislació castellana. D'aquesta manera, Espanya es convertia en un estat centralitzat i unificat, en el qual imposaven les lleis i les institucions de Castella.
El decret de Nova Planta (1716) estableix una nova estructura política. L'encapcalava el capita general, que era la máxima autoridad política i militar, nomenada pel rei, i que comptava amb l'assessorament de la Reial Audiència. D'altra banda, Catalunya quedava dividida en corregiments, mentre que Barcelona era governada per regidors nomenats pel monarca. El castellà va ser imposat com a única llengua oficial. Pel que fa als aspectes econòmics, es va implantar un nou impost únic, el cadastre, molt onerós.
Activitats punt 8:
3. Quins eren els candidats per succeir Carles 11? Quins dos bandola es van enfrontar en la guerra de Successió, en els ròbits internacional i hisenda?
Felip V i arxiduc Carles
4. Perquè el conflicte successori va interessar a altres països com Anglaterra?
Per crear una revolta.
5. Quines característiques polítiques va tenir Espanya a partir del 1716?
El decret de nova planta.
6. Qué va significar el decret de Nova Planta pera Catalunya, des del punt de vista polític i cultural?
Punt de vista política: L'encapçalava el capita general, que era la máxima autoritat política i militar, nomenada pel rei, i que comptava amb l'assessorament de la Reial Audiència.
Punt de vista cultural: Que nom
7. Com era el sistema polític que es va implantar a Catalunya?
Punt de vista política: L'encapçalava el capita general, que era la máxima autoritat política i militar, nomenada pel rei, i que comptava amb l'assessorament de la Reial Audiència.
Punt de vista cultural: Que només estava permès parlar Castellà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada