Unitat 8
El món d'entreguerres
1. Els anys 20 i el crac de 1929
1.1. Deutes i reparacions de guerra
Durant la Primera Guerra Mundial, els països bel·ligerants havien tingut
una enorme despesa que els va obligar a endentar-se. Els principals països creditors eren els Estats Units i el Regne Unit, mentre que els màxims
deutors eren Franca, Italià i Bèlgica.
Més complex era el tema de les reparacions de guerra. El tractat de
Versalles obligava Alemanya a pagar una forta indemnització
als països aliats, especialment a Franca. Aquestes reparacions es van fixar
el 1921 en 132000 milions de mares una xifra que Alemanya no podia pagar i que va provocar la ruïna de la
seva economia.
Reparacions de la guerra
1.2. Els feliços anys vint: una època
de prosperitat
El problema deis deutes i les reparacions de guerra va comportar una
crisi mundial entre 1919 i 1924. Cap al 1925, però, les economies del ón occidental van conèixer un període de creixement sense precedents, conegut com els felices anys vint.
El país més afavorit van ser els Estats Units, que havien superat el Regne Unit coma primera potencia econòmica del món a la fi de la Primera Guerra Mundial. Entre 1925 i 1929 els Estats U nits van viure una
època d'esplendor sense precedents. Els salaris van créixer
més que no pas els preus i, com a conseqüència, va augmentar molt el
consum privat.
Les famílies nord-americanes van accedir a nous béns de consum com els
electrodomèstics, les ràdios o els automòbils.
1.3. El crac de 1929
La prosperitat americana es va interrompre sobtadament el 24 d' octubre
de 1929, quan la Borsa de Nova York va experimentar
una forta davallada i la cotització de les accions va disminuir dràsticament. Milers de petits estalviadors que havien invertit tots els seus diners
en la borsa van quedar arruïnats. En poques hores, el pànic es va apoderar dels nord-americans, que van córrer a les oficines dels bancs per retirar els seus estalvis. La baixada del valor de les accions
i la manca de vendes van fer que moltes empreses i molts bancs haguessin
de plegar. Això va disparar el nivell d'atur: l'any 1933 tretze milions de
nord-americans es trobaven sense feina, la major part sense dret a subsidi.
Crac de 1929
2. La lluita contra la crisi (I)
2.1. Una crisi d'abast mundial
La crisi econòmica de 1929 va tenir un abast mundial. Entre 1929 i 1939
el món va conèixer la pitjor crisi econòmica del capitalisme: la Gran
Depressió deis anys trenta.
Els més afectats perla crisi econòmica van ser els països industrials com
els Estats Units, el Regne Unit, Franca i, sobretot, Alemanya. El tancament d'empreses i l'atur van ser-ne els aspectes més colpidors.
• El cas britànic l'any 1933, el Regne Unit tenia tres milions d'aturats.
Per lluitar contra la crisi, el govern va decretar la devaluació de la
lliura esterlina, per afavorir les exportacions de mercaderies, i va
aprovar els acords d'Ottawa (1932), que donaven preferència al comerç amb els territoris que formaven part de l'Imperi britànic.
• El cas francès: el govern socialista del Front Popular va devaluar el
franc i va decretar mesures per millorar els ingressos de les famílies
pageses. A més, va aprovar lleis de caràcter social, com la reducció de
la jornada laboral, l'increment deis salaris deis obrers i l'establiment
per primera vega da de les vacances d' estiu paga des.
2.2. El nou pensament econòmic: Keynes
La intensitat de la crisi va sorprendre els polítics i els economistes. Com
a seguidors del liberalisme econòmic propugnat per Adam Smith al
segle xv111, s'oposaven a utilitzar els recursos de l'Estat per lluitar contra
la crisi i opinaven que es resoldria per si sola. Va ser un economista britànic, John M. Keynes, qui va formular l'estratègia adequada per lluitar
contra la crisi:
• En una situació d'estancament, l'Estat havia d'assumir la direcció de
l' economia a través de la inversió de fortes sumes de diners en un gran
programa d'obres públiques ( construcció de carreteres, de pantans,
de línies de ferrocarril, etc.).
• Això permetria la revitalització de les empreses i la creació de llocs de
treball. Milers d'aturats disposarien així d'un salari estable i podrien
adquirir béns de consum i pagar impostos.
• D'aquesta manera, l'activitat econòmica es revitalitzaria i l'Estat recuperaria a mitjà termini els diners invertits a través dels impostes directes que pagarien els treballadors i les empreses, i deis indirectes,
que afecten el consum.
La teoria de Keynes va ser seguida arreu i va significar un capgirament
de la doctrina del liberalisme econòmic vigent fins aleshores.
John Maynard Keynes
3. La lluita contra la crisi (II)
3.1. Els Estats Units i el New Deal
La inacció del govern republicà del president Hoover va agreujar la crisi
econòmica als Estats Units entre 1929 i 1932. A les eleccions de novembre de 1932, el demòcrata Franklin D. Roosevelt va obtenir una amplia
victòria amb un programa, el New Deal ('nova distribució'), que prometia lluitar decididament contra la crisi econòmica i les seves conseqüències, emprant tots els recursos de que disposava l'Estat: per primera vegada en la historia dels Estats Units, era la iniciativa pública i no pas la
privada l'encarregada de tirar endavant l'economia del país. El New Deal
va actuar en diversos fronts:
• Una profunda revisió del sistema bancari i borsari perquè no estorinés a produir una situació com la de l'octubre de 1929.
• Una sèrie de mesures (com la destrucció de les collites agrícoles), encaminades a alçar els preus agrícoles i recuperar les rendes deis agricultors empobrits.
• La devaluació del dolar un 41%, per afavorir les exportacions.
• Una sèrie de mesures contra l'atur, com l'augment de subvencions i
subsidis, un programa d'ocupació juvenil basat en la repoblació forestal,
facilitats a les empreses per crear llocs de treball, i un ambiciós programa
d'obres públiques, especialment a la vall del riu Tennessee, que va
aconseguir recuperar pera l'agricultura una àrea de 100 000 km? i, alhora.
New Deal
3.2. Alemanya
l crac de 1929 va afectar ràpidament i profundament l'economia alemanya. Els Estats Units van retirar el capital que hi tenien invertit i moltes empreses i bancs alemanys van fer fallida. Des del govern, Hitler va impulsar la reactivació del' economia d' Alemanya mitjançant importants obres públiques ( com la creació d'una xarxa
d'autopistes), la potenciació de la indústria armamentista (submarins,
tancs i avions) i la imposició d'un model de desenvolupament autàrquic o autosuficient. Les mesures van aconseguir una dràstica reducció
de l'atur, tot i que moltes de les iniciatives dutes a terme no eren sostenibles a llarg termini.
4. El feixisme italià
4.1. Italià i la Primera Guerra Mundial
Malgrat l'oposició de la majoria de la població, Italià va entrar en la Primera Guerra Mundial l'any 1915 al costat dels
aliats. El Regne Unit i Franca van prometre a Italià importants compensacions territorials al nord d'Itàlia, a l' Adriàtic
i a l' África. Però un cop acabada la guerra, Italià tan sois va
obtenir uns petits territoris: el Trentino, Ístria i la ciutat de
Trieste. Els italians es van sentir enganyats pels aliats i parlaven d'una «victòria mutilada».
Italià a la primera guerra mundial
4. 2. El naixement del feixisme
Benito Mussolíni, antic militant socialista, era un excombatent que va saber connectar amb els anhels de molts antics
soldats, que tornaven de la guerra decebuts i sense feina.
Mussolini va crear a Milà, amb alguns milers d'excombatents, el primer agrupament feixista (marc de 1919 ), embrió
del Partit Nacional Feixista (1921). El nou partit es caracteritzava pel seu nacionalisme exacerbat, la voluntat d'establir
una dictadura, la reivindicació d'una certa reforma social i
l'ús d'una simbologia característica (camisa negra, barret militar i salutació a la romana).
4.3. La presa del poder
La situació d'Itàlia des de la fi de la guerra era critica. La greu
crisi econòmica va propiciar un clima d' enfrontament social:
els obrers en vaga reivindicaven millores salarials i els pagesos pobres demanaven terres i ocupaven els Latifundis dels terratinents. Molts empresaris temien una revolució similar a la bolxevic,
perla qual cosa van subvencionar el partit feixista perquè s'enfrontés violentament a socialistes i comunistes. Mussolini va aprofitar la crisi política (no hi havia majories parlamentaries i els governs dura ven molt poc) per organitzar una demostració de
forca, la Marxa sobre Roma (octubre de 1922), que va concentrar a la
capital milers de feixistes procedents de tots els racons del país. La forca
del feixisme va fer que el rei nomenés Mussolini cap de govern.
4.4. L' Estat feixista
Ja en el poder, Mussolini va canviar la llei electoral per guanyar les eleccions per majoria absoluta, moment en que va expulsar del Parlament
els diputats de l'oposició ( 1926) i va il·legalitzar els partits i sindicats,
excepte el feixista. Finalment, va proclamar la dictadura feixista: es va
convertir en il duce ('el cap') i gaudia d'un poder gairebé il·limitat. El
regim feixista va actuar en diversos fronts:
• Persecució dels opositors, que van ser empresonats o deportats.
• Modernització d'Itàlia ambla millora de l'agricultura (mitjançant la
conversió de terres ermes en cultivables, anomenada batalla del
blat), la construcció d'autopistes i ferrocarrils, i la creació d'un sector
industrial estatal.
• Potenciació de la natalitat i legislació social en favor de les classes treballadores en cas d'accident laboral, malaltia i vellesa.
• Control de l'associacionisme infantil i juvenil ambla creació d'organitzacions que adoctrinaven
políticament el jovent.
Estat Feixista
5. Hitler i el nacionalsocialisme alemany
5.1. La República de Weimar
El novembre de 1918 els obrers i mariners de la flota de guerra d'Alemanya van encapçalar una revolució que volia la fi de la guerra i la democratització del país. L' emperador Guillem II va abdicar i el Partit Socialdemòcrata va formar un govern reformista que va evitar la instauració
d'una república soviètica semblant a la russa. La nova República de Weimar (ciutat on es va aprovar la Constitució) va haver de fer front a una
situació molt crítica, amb una revolució comunista (revolució espartaquista, gener 1919) i diversos intents de cop d'estat per part de l'extrema
dreta antidemocràtica. A més, va haver d'acceptar a contracor el tractat
de Versalles i les reparacions de guerra.
República de Weimar
5. 2. Hitler i el nacionalsocialisme
Acabada la guerra, Alemanya es trobava en una situació caòtica, Els excombatents eren un sector social nombrós, decebut i en gran part desocupat. Adolf Hitler, que havia combatut a la guerra, va ingressar al Partit
Obrer Alemany, del qual va ser el màxim dirigent al cap de poc temps.
Era un partit petit que rebutjava el tractat de Versalles, demanava el rearmament d'Alemanya, la unió amb Àustria i la participació dels obrers en
els beneficis empresarials, i propugnava un antisemitisme ferotge.
Hitler
5.3. El Tercer Reich
Hitler va saber aprofitar el descontentament popular ocasionat perla
crisi de 1929. El partit nazi es va convertir en el grup majoritari del
Parlament i Hitler va ser nomenat canceller (gener de 1933). El nou regim, denominat Tercer Reich (Tercer Imperi), era una dictadura totalitària caracteritzada perla seva extrema duresa i pel control
de tots els aspectes de la vida deis alemanys.
Tercer Reich
5.4. L'antisemitisme
L'aspecte més característic i cruel del nazisme va ser el seu caràcter racista i antisemita. Els jueus, considerats una raça inferior, van ser responsabilitzats de la decadència d' Alemanya i sotmesos a tot tipus de
discriminacions i vexacions: les lleis de Nuremberg (setembre de 1935)
van desposseir els jueus de la ciutadania alemanya, els van vetar determinats oficis ( docència, funcionariat, milícia, etc.) i van prohibir els matrimonis entre alemanys i jueus.
La violència contra els jueus va arribar a extrems inimaginables la nit del
9 al 10 de novembre del 1938 «la nit deis vidres trencats», quan els
militants nazis van assaltar els barris jueus i van assassinar centenars de
persones.
Antisemitisme
6. L'urss sota la dictadura de Stalin
6.1. De Lenin a Stalin
L'any 1922 va néixer la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
(URSS), un estat plurinacional que englobava la major part del territori
que anteriorment havia format part de l'Imperi rus. La mort de Lenin el
1924 va plantejar un greu problema successori. Els dos candidats més
ben situats, Stalin i Trotski, eren enemics i defensaven dues maneres
incompatibles d' enfocar la revolució. Stalin va aprofitar el seu càrrec de
secretari general del Partit Comunista per consolidar el seu poder.
Trotski va ser expulsat de l'URSS i, finalment, va ser assassinat a Mèxic
per ordre de Stalin (1940).
6.2. La dictadura de Stalin
Entre 1928 i 1953 Stalin va imposar una dictadura totalitària extraordinàriament dura. Es va instaurar un veritable culte a la persona de Stalin,
amb estàtues i cartells de dimensions gegantines que s'alçaven a les zones
més cèntriques de les ciutats soviètiques. La brutal repressió policial va
afectar persones d'ideologia no comunista i destacats dirigents i militants del mateix Partit Comunista. Entre 1933 i 1938 van tenir lloc les
purgues: tres milions de persones van ser executades i uns tres milions
més van morir en camps de concentració (gulags), a les regions més iI1-
hòspites de l'URSS.
Dictadura de Stalin
6.3. La planificació econòmica
Al mateix temps que Stalin exercia el seu regim de terror, l'URSS va conèixer un període de gran creixement industrial. Des de 1928 es va imposar la planificació econòmica mitjançant l' elaboració per part de
l'Estat dels plans quinquennals, que establien els objectius econòmics
que s'havien d'assolir els cinc anys següents.
En el primer pla quinquennal ( 1928-1933) va tenir lloc la col·lectivització
de la terra: la petita propietat camperola va desaparèixer i es van establir
els kolkhozos, o granges, la terra de les quals era propietat col·lectiva dels
pagesos que hi treballaven, Cada granja havia de lliurar a baix preu a l'Estat la major part de la producció i podia comercialitzar la part excedent, si
n'hi havia. Una part de petits propietaris rurals, els kulaks, s'hi van oposar
i milers d' ells van ser assassinats per la policia soviètica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada