Després de la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera ( 30 de gener
de 1930), el rei Alfons XIII va encarregar la formació de govern al general Berenguer. El 12 de desembre de 1930 un grup d'oficials joves va fer un
cop d'estat a favor de la República a Jaca, però l'aixecament va fracassar
i els seus promotors van ser afusellats.
El febrer de 1931 l'almirall Aznar va formar un nou govern que integrava
els partits monàrquics, inclosa la Lliga Regionalista. El 12 d'abril es van
convocar eleccions municipals, que les candidatures republicanes van guanyar a les grans ciutats.
Republicà Espanyola
1. 2. La República de les esquerres
Els primers governs de la República van ser d'esquerres. Entre 1931 i 1933
van dur a terme una política reformista al voltant de sis punts fonamentals:
• L'aprovació de la Constitució de 1931, que convertia Espanya en una
veritable democràcia. Les dones van obtenir el dret a vot. El president de la República era elegit perles Corts per sis anys. El primer va
ser Niceto Alcalá Zamora.
• La reforma militar, que reculí el nombre d' oficials per fer un exercit
més operatiu, modern i lleial al regim república.
• La reforma religiosa, que pretenia la separació de l'Església i l'Estat,
i la fi de les subvencions econòmiques a l'Església. Es va prohibir l' orde deis jesuïtes i es van tancar molts establiments educatius religiosos.
A més, es va aprovar la llei del divorci. Aquestes mesures van enterbolir les relacions entre el poder polític i el Vaticà.
• La reforma agrària va ser una de les fites més arriscades de la República. Es van confiscar sense indemnització les propietats del' alta noblesa i les d'altres grans latifundistes a canvi d'indemnitzacions. Les terres van ser repartides entre els jornalers, majoritàriament a Andalusia, Extremadura i Castella - la Manxa.
• La reforma social va millorar les condicions de treball dels obrers
industrials amb l'augment de salaris, la consolidació dels sindicats i
l'ampliació de les assegurances socials de jubilació, maternitat i accidents laborals. També va ser clau la política educativa, que va permetre la construcció de milers d'aules d'educació primària.
• La descentralització de l'Estat mitjançant l' aprovació de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya (1932). L'Estatut d'Autonomia del País
Base va ser molt discutit i no es va aprovar fins al 1936, quan ja havia
començat la Guerra Civil.
Republicà de esquerres
2. La República conservadora
2.1. La República de les dretes
Els partits de dreta van guanyar clarament les eleccions de novembre de
1933. La CEDA de Gil Robles era la forca majoritària, però el president
Alcalá Zamora, per no inquietar les forces d'esquerra, va encarregar la
formació de govern a un partit de centre, el Partit Radical, d' Alejandro
Lerroux. Així, entre 1933 i 1936, la reforma agrària es va paralitzar. Milers de camperols van ser expulsats de les terres que havien aconseguit i
els aristòcrates van recuperar les seves propietats. Al mateix temps, el
procés automòrfic es va alentir.
Republicà de Dretes
2.2. La revolució d' Astúries
Els partits d'esquerra-PSOE i Partit Comunista-, alguns partits republicans i els sindicats UGT i CNT van organitzar una oposició al govern
conservador, que no excloïa la insurrecció armada. La CEDA va entrar
al govern l' octubre de 1934, fet que va provocar l' oposició radical dels
partits d' esquerra, que temien que s'implantés un regim polític feixista
o el retorn de la monarquia. Els incidents més greus
van tenir lloc a Ca tal un ya i, sobretot, a Astúries, on uns 20 000 miners
del carbó, d'ideologia socialista i comunista, van protagonitzar una veritable revolució armada: van ocupar diverses conques mineres i les
ciutats d'Avilés i Gijón, i van posar setge a Oviedo. El govern va enviar
l' exercit, encapçalat pel general Franco, que en pocs dies va posar fi a la
revolta.
Revolució d'Astúries
2.3. La victòria del Front Popular
Coma conseqüència dels fets d'Astúries, les forces d'esquerra van reforçar la col·laboració. El 15 de gener de 1936 es va firmar el pacte del Front
Popular, una coalició electoral dels partits republicans d' esquerra, el
PSOE, la UGT i els comunistes pera les eleccions generals. Les eleccions van tenir lloc el dia 16 de febrer de 1936 enmig d'un ambient
polític cada cop més tens. Molt més greus van ser els actes violents comesos pels extremistes de dreta, majoritàriament falangistes, i d' esquerra
contra els adversaris polítics, alguns dels quals van ser assassinats.
3. Catalunya autònoma
3. 1. La República catalana
A Catalunya, les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar
la victòria a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit república i nacionalista fundat i dirigit per Francesc Macià i Lluís Companys. Un cop coneguda la victòria, Masia va proclamar la República
catalana coma estat integrat en la Federació Ibérica. El govern provisional de la República espanyola no ho va acceptar i va enviar tres ministres per negociar amb Macià, els quals van acordar amb Macià la renúncia a la República catalana, a canvi d'un poder polític autònom per a
Catalunya, la Generalitat.
Republicà Catalana
3.2. L'Estatut d' Autonomia
Però l'autonomia de Catalunya era provisional i molt limitada. Una comissió formada per representants de diversos partits polítics va redactar l'Estatut d' Autonomia , que va ser aprovat pels ajuntaments catalans i perla població de Catalunya en un referèndum el 2 d'agost de 1931. Molts polítics i intel·lectuals espanyols es van manifestar contra l'autonomia de Catalunya i a molts llocs d'Espanya es van produir manifestacions anticatalanisme. Per primera vegada des de 1714 , Catalunya disposava d'un govern propi. La Generalitat podia crear-ne de nous pel seu compte, però sense ajut econòmic de l'Estat, el 20 de novembre de 1932 els ciutadans de Catalunya van elegir el primer Parlament autonòmic.
3.3. Els fets del 6 d'octubre
Francesc Macià va morir el dia de Nadal de 1933 i el va succeir Lluís
Companys. Les relacions entre els dos governs es van trencar del
tot quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de
conreu, segons la qual els parcers podien accedir, amb certes condicions, a la propietat de les terres que cultivaven. En aquest clima d'enfrontament polític, el 6 d' octubre de 1934, coincidint
amb la revolució d'Astúries, Companys va proclamar l'Estat català dins la
República Federal Espanyola.
Fets 6 d'octubre
4. L'esclat i el desenvolupament de la Guerra Civil
4.1. La insurrecció militar
La victòria electoral del Front Popular no va ser acceptada per importants sectors conservadors de la societat espanyola. Els fets es van precipitar
quan, el 14 de juliol, uns policies van segrestar i assassinar a Madrid el
dirigent conservador José Calvo Sotelo. Tres dies més tard, va començar
l'aixecament militar al Marroc, i l' endemà a la Península. Els militars
revoltats pensaven equivocadament que la insurrecció s'imposaria ràpidament. A moltes grans ciutats (Barcelona, Madrid, Valencia, etc.) el
cop va fracassar perquè els obrers van sortir al carrer i van aconseguir
aturar els militars. Començava així una llarga i sagnant guerra civil.
Instrucció per a la guerra
4.2. La intervenció estrangera en la Guerra Civil
La guerra civil espanyola va esclatar en un moment de clima prebel·lic a
Europa, a causa de l' expansionisme nazi i el temor al comunisme de
Stalin. Així, la guerra espanyola va ser, també, un conflicte internacional que va involucrar algunes de les grans potencies de l'època.
• El bàndol insurrecte-autoanomenat nacional va comptar amb l'ajuda de l' Alemanya de Hitler i la Italià de Mussolini, que van enviar
armament i soldats, i també amb la de Portugal, on hi havia un altre
regim dictatorial.
• El bàndol republicà va tenir l' ajut interessat de l'URSS, que va vendre
armes i, en menor grau, del govern francès, que va facilitar armament,
i de Mèxic, A més, voluntaris antifeixistes de tot el món van formar les
Brigades Internacionals, que van lluitar al costat de la República.
4.3. Les fases del conflicte militar
l. Juliol de 1936 - març de 1937: el bàndol insurrecte fracassa en l'ocupació de Madrid, tot i que conquereix Badajoz, Toledo i Málaga. El
general Franco es va convertir en el líder únic dels revoltats l'l d'octubre de 1936.
2. Abril-novembre de 1937: l' exercit de Franco pren el control de tota
la franja cantàbrica de la Península. Destaca el bombardeig de la ciutat
basca de Gernika per part de la Legió Còndor (26 d'abril). L'exercit
republicà va fracassar en l'intent de conquistar Saragossa (batalla de
Belchite, 24-26 d'agost).
3. Desembre de 1937 - novembre de 1938: breu ocupació de Terol per
l' exercit república. Els franquistes van respondre amb una gran ofensiva
sobre el front d' Aragó i van arribar fins a Vinarós, dividint en dues parts
el territori republicà.
4. Desembre de 1938 - març de 1939: l'exercit franquista ocupa Catalunya. Això provoca una
greu divisió en el bàndol republicà: el president Nigrina volia allargar
la guerra, però altres dirigents i militars volien arribar a una pau honorable amb Franco. Aquesta divisió va ser aprofitada per l'exercit
franquista, que ocupa Madrid el 28 de març.
Fases del conflicte militar
5. Dues Espanyes en guerra
5.1. El bàndol republicà
El president de la República, Santiago Casares, va dimitir després del cop
d'estat militar. Comença aleshores un període de gran inestabilitat. El
govern tenia un poder molt limitat i els partits i els sindicats actuaven de
manera autònoma i des coordinada. A més, el govern substituí l'Exercit
regular per milícies dels diferents partits i sindicats d' esquerres.
També es produí una revolució social conduïda especialment pels anarquistes, que van col·lectivitzar les terres a Aragó i les empreses industrials
i comercials a Catalunya.
Bàndol republicà
5.2. El bàndol nacional
A l'Espanya nacional els militars van controlar des del primer moment
el poder. Inicialment, es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional, fins que l' 1 d' octubre de 1936 el general Francisco Franco va ser
proclamat cap de l'Estat i generalíssim dels exercits. Les forces polítiques
que donaven suport als insurrectes eren molt diverses. Així, el 19 d'abril de 1937 es va promulgar el decret d'unificació,
pel qual es va crear un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, de clara inspiració feixista, alhora que s'accentuava la dictadura personal de Franco.
Bàndol Nacional
5.3. Violència i repressió
La Guerra Civil es va caracteritzar per una gran violència. A la zona republicana, religiosos i conservadors van ser assassinats pels grups revolucionaris, mentre que a la zona nacional milers de sindicalistes i republicans
van ser executats per ordre dels tribunals militars. En tots dos bàndols la
població va patir els efectes de la guerra: a la zona republicana, més industrial i urbana, els aliments eren molt escassos i ben aviat va sorgir el marçal negre, on s' adquirien els productes essencials a preus molt elevats; en
canvi, a la zona nacional, on hi havia les terres agrícoles més importants,
els preus deis aliments es van mantenir en uns límits acceptables.
6. Guerra i revolució a Catalunya
6.1. El fracàs del cop militar
El 19 de juliol de 1936 les tropes destacades a Barcelona van sortir al
carrer ambla intenció d'ocupar els llocs i els edificis estratègics de la
ciutat. Comptaven ambla col·laboració d'alguns falangistes i tradicionalistes, però no de la Lliga. Els militars no van aconseguir els seus objectius, perquè van topar amb l'oposició de les milícies obreres i de les forces de la Generalitat. La insurrecció va fracassar també a la resta de
ciutats catalanes.
Cop Francès
6.2. La revolució social i els fets de maig de 1937
Tot seguit va començar a Catalunya una dura repressió contra els sospitosos de simpatitzar amb els militars. Des del 19 de juliol fins a finals
de 1936 van ser assassinats a Catalunya milers de sacerdots i militants de
la Lliga i d'altres partits de dreta, i alguns empresaris. Les empreses industrials van ser col·lectivitzades i van passar a estar sota control dels obrers, i els empresaris
que no van fugir a la zona franquista es van convertir en assalariats. A
mesura que la Generalitat va prendre el control, la violència va disminuir,
tot i que no va desaparèixer, i es va intentar controlar el procés de col·lectivitzacions. Així, a Catalunya els republicans es van dividir en dos
bàndols:
• Els anarquistes de la CNT-FAI i els comunistes del POUM, partidaris
de fer de cop la revolució social fins a les darreres conseqüències.
• ERC, la UGT i el PSUC, que volien centrar tots els esforços a guanyar
la guerra.
Els dos bàndols es van enfrontar el 3 de maig de 1937, quan la policia de
la Generalitat va intentar controlar l'edifici de la Telefónica de Barcelona, que estava en mans dels anarquistes. En acabar els combats, el
POUM va ser prohibit, la CNT-FAI va perdre influencia i el PSUC es va convertir en la forca política més poderosa.
6.3. El conflicte bèl·lic a Catalunya
En començar la guerra, a Catalunya es van formar columnes de voluntaris anarquistes que van anar a lluitar al front d' Aragó i a Madrid, alhora que alguns milicians van intentar conquerir Mallorca, però van ser
rebutjats. L'abril de 1938 l'exercit franquista va ocupar Lleida i Gandesa.
Franco va derogar l'Estatut d' Autonomia de Catalunya, al mateix
temps que augmentaven els bombardejos contra les ciutats catalanes,
que van provocar uns 5 000 morts. Finalment, el 10 de febrer 1' exercit franquista va arribar a la
frontera. La guerra havia acabat a Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada