1. Causes de la Primera Guerra Mundial
1.1. La Pau Armada
La Primera Guerra Mundial va esclatar l'estiu de 1914 coma conseqüència d'una sèrie de tensions i rivalitats entre les grans potencies europees de l'època. Des de finals del segle XIX a Europa tothom temia que una guerra generalitzada podia esclatar en qualsevol moment. Els principals estats incrementaven els seus pressupostos destinats a adquirir material bèl·lica mantenir exercits cada cop més nombrosos. Són anys coneguts amb la denominació de Pan Armada: uns anys de pau que els estats aprofitaven per preparar-se pera la guerra.
1.2. Les causes llunyanes de la guerra
La rivalitat entre Franca i Alemanya. França volia recuperar les regions d'Alsàcia i Lorena, que Alemanya havia annexionat l'any 1871 després de guanyar la guerra francoalemanya. Molts francesos demanaven una guerra contra Alemanya ( «revengisme») i molts alemanys creien que una nova guerra victoriosa eliminaria per sempre el poder de França i convertiria Alemanya en el país més poderós d'Europa,
• La qüestió d'Orient, El desmembrament de l'Imperi turc als Balcans al llarg del segle XIX i principis del xx havia donat lloc a l'aparició de nous estats independents (Grècia, Romania, Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Albània), que rivalitzaven per ampliar els seus límits territorials. Rússia i Àustria-Hongria, pugnaven per estendre la seva influencia sobre aquests nous estats i sobre Bosnià.
• L'expansió colonial. A África, Franca es disputava diversos territoris amb el Regne Unit i pugnava pel Marroc amb Alemanya. A Asia, Rússia mantenia conflictes amb el Japó (per Manxurià i Corea) i el Regne Unit.
• L'antagonisme entre Alemanya i el Regne Unit. Els productes alemanys havien anat substituint els productes britànics a molts llocs del món.
1. 3. L'esclat de la guerra
La guspira que finalment va provocar l'esclat de la guerra va ser l'assassinat, a la ciutat de Sarajevo ( capital de Bosnià), el 28 de juny de 1914, de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austrohongaresa. Unes setmanes més tard, l'Imperi austrohongarès declarava la guerra a Sèrbia, que va rebre el suport de Rússia.
2. Una guerra del segle XX
2 .1. Els bandó Is enfrontats
La guerra, que s'havia iniciat com un enfrontament local entre l'Imperi austrohongarès i Sèrbia, es va convertir en un conflicte d'abast mundial per causa de l'existència de pactes que lligaven uns estats amb altres en dos bàndols:
• Les potencies centrals: Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi otomà, i posteriorment Bulgària (des de 1915).
• Els aliats: Franca, Rússia, Regne Unit, Sèrbia, Bèlgica, Montenegro i el Japó, i posteriorment Italià (des de 1915) i els Estats Units (des de 1917), entre d'altres, Cal comptar al bandó! aliat els recursos humans i materials deis imperis colonials, especialment del Regne Unit, que disposava de soldats canadencs, australians, neozelandeses, sud-africans i indis; i de Franca, amb tropes senegaleses, nord-africanes i vietnamites.
A Europa, Espanya, Suïssa, els Països Baixos, Luxernburg, Albània, Dinamarca, Noruega i Suècia es van mantenir neutrals al llarg de la guerra.
2.2. Una guerra de l'era industrial
Una de les característiques més rellevants de la Primera Guerra Mundial va ser que els paisos involucrats, els més industrialitzats del món, van emprar armament d'alt poder destructiu, que no s'havia utilitzat mai. Els avenços i la tecnologia de la Segona Revolució Industrial es van aplicar de forma intensiva en la indústria militar:
• Els submarins, deis quals Alemanya va fer un gran ús.
• L'aviació, primer en tasques de reconeixement i posteriorment d'atac aeri i de bombardeig.
• Els tancs, utilitzats per primera vegada pels britànics a les acaballes de la guerra.
• Els gasos asfixiants, utilitzats per primer cop pels alemanys, van tenir uns efectes catastròfics sobre les tropes de tots dos bàndols.
• Altres armes, com les metralladores i els llançaflames, Tot plegat va significar la mort de milions de persones i la destrucció massiva de ciutats i camps.
2.3. Una guerra d'abast mundial
La guerra va tenir inicialment un caràcter marcadament europeu, i per això se la va denominar Gran Guerra Europea. Tot i que l'escenari principal de la guerra va continuar sent Europa, també hi va haver lluites a Asia, a África i a mars i oceans de tot el món:
• A l'Extern Orient, el Japó va intervenir per eliminar i substituir la influencia alemanya a la Xina i als arxipèlags de les Carolines, les Mariannes i les Palau.
• Al Pròxim Orient, els britànics van promoure un aixecament deis àrabs contra el domini turc, gràcies a l'activitat de Lawrence d'Aràbia.
• A l'Africa, els britànics, els francesos, els portuguesos i els belgues van lluitar plegats contra els alemanys, especialment a Tanzània, amb combats molt sagnants que van durar tota la guerra.
3. El desenvolupament de la guerra
3.1. El front occidental.
Els militars alemanys havien previst des de feia molts anys l'atac a Franca a partir de la invasió de Bèlgica, un país neutral. Així, el front occidental es va estabilitzar (guerra de trinxeres) i amb prou feines es va modificar fins al final de la guerra. Ofensives com l'alemanya a Verdum (febrer-juliol 1916) o la francobritànica al Summe (juny-novembre de 1916) van causar la mort de centenars de milers d'honres de tots dos bàndols en l'intent de trencar el front sense èxit.
3.2. El front oriental. Rússia
Contràriament al que tothom esperava, en les primeres setmanes de guerra l'exercit rus va ser capaç de fer retrocedir el poderós exercit alemany. Tanmateix, els alemanys van recuperar-la iniciativa, van derrotar l'exercit rus a la batalla de Tannenberg (agost de 1914) i van ocupar un extens territori.
La desmoralització de l'exercit rus i els patiments de la població eren tan grans que el febrer de 1917 va esclatar una revolució a Rússia que va posar fi a la monarquia. A l'octubre, Lenin, cap deis bolxevics, es va fer càrrec del govern de Rússia i, uns mesos més tard, Rússia i Alemanya van signar el tractat de Brest-Litovsk (marc de 1918), que significava la pau entre els dos països i la fi del front oriental.
3.3. La fi de la guerra
Un fet decisiu en el curs de la guerra va ser l'entrada en el conflicte deis Estats Units al bandó! aliat, l'abril de 1917. Els alemanys, conscients del que això significava, van intentar guanyar la guerra abans que l'exercit nord-americà arribés a Europa, amb una gran ofensiva la primavera de 1918, que va ser un complet fracàs (segona batalla del Mame, juny de 1918). Davant d'aquesta situació, l'emperador Guillem II va abdicar i va marxar a l'exili, L'onze de novembre de 1918 se signava l'armistici que posava fi provisionalment a la guerra.
4. Conseqüències de la guerra
4.1. Les conseqüències territorials
El juny de 1919 es va aprovar el tractat Versalles, que estipulava que Alemanya, considerada responsable de la guerra, havia de pagar una forta indemnització als paises vencedors. A més, Alemanya havia de retornar Alsacià i Lorena a Franca, cedir territoris a Dinamarca, Polònia i Bèlgica, i renunciar a les seves possessions colonials en favor del Regne Unit, Pranca i altres paises aliats. Finalment, Alemanya havia de tenir un exercit molt reduït i professional, de caràcter purament defensiu.
A París es van signar altres tractats que van redibuixar el mapa polític europeu ambla creació de l'Estat de Iugoslàvia (ambla unió de Sèrbia, Croàcia, Bosnià, Eslovènia i Montenegro) i de les repúbliques de Txecoslováquia, Àustria i Hongria, i l'ampliació de les fronteres de Romania, Grècia i Italià. A més, la desaparició de l'Imperi rus va permetre la proclamació de Polònia, Finlàndia, Lituània, Letònia i Estonià.
4.2. Les conseqüències polítiques
La guerra va provocar importants transformacions polítiques en els països europeus:
• La caiguda de quatre antigues monarquies: Alemanya, Àustria-Hongria, Rússia i Turquia.
• L'esclat de la revolució bolxevic a Rússia.
• La consolidació de la democràcia amb l'aprovació del sufragi universal masculí en alguns països europeus i del vot femení en alguns altres.
• La fundació de la Societat de Nacions, un organisme supranacional creat per fomentar la cooperació internacional i el diàleg diplomàtic deis estats per tal d'impedir un nou conflicte.
4.3. Les conseqüències econòmiques i socials
La Primera Guerra Mundial va ser la pitjor catàstrofe que havia conegut la humanitat. El cost econòmic va ser molt elevat i els danys produïts en ciutats, camps, fabriques i infraestructures van ser abundants. A més, va significar el declivi econòmic d'Europa i l'ascens dels Estats Units i, en menor grau, del Japó. Les pèrdues humanes del conflicte van ser enormes: 10 milions de soldats morts i uns 30 milions més de ferits i mutilats. La població civil va patir bombardejos, fam, escassetat de tota mena i epidermis, amb uns catastròfics efectes demogràfics que van durar molts anys.
5. Rússia a començaments del segle XX
5.1. Un país endarrerit
A començaments del segle xx, Rússia era un país immens que aplegava una munió de pobles i centenars de llengües diferents. Políticament i econòmicament, Rússia es trobava en una situació que recordava molt l'Antic Regim. Era una monarquia autocràtica, en la qual el tsar tenia un poder gairebé absolut i l'oposició era durament reprimida.
5. 2. Els grups d 'oposició
Els atemptats contra els representants del regim sovintejaven i fins i tot el tsar Alexandre II va morir víctima d'un atemptat anarquista, l'any 1881. A començaments del segle xx, les organitzacions clandestines d'oposició a l'absolutisme tsarista estaven bastant organitzades. Hi havia tres grups importants:
• El partit liberal, format per les classes mitjanes urbanes, que volien convertir Rússia en un país modero, amb una monarquia parlamentaria similar a la britànica.
• El Partit Social revolucionari, seguit pels pagesos pobres, que propugnava la col·lectivització de les terres de l'aristocràcia.
• El Partit Socialdemòcrata, d'orientació marxista i adherit a la Segona Internacional. Es va dividir l'any 1903 en bolxevics, 'majoria' en rus, liderats per Lenin i partidaris d'una revolució que posés fi al capitalisme; i menxevics o 'minoria', més moderats.
5.3. La revolució de 1905
A començaments de 1904, el Japó va atacar l'exercit rus de l'Extrem Orient amb l'objectiu d'ocupar Manxúria i Corea, territoris disputats per tots dos països. La guerra va afectar greument la societat del país: les classes treballadores van patir les conseqüències del cost de la vida i van servir de caro de canó pera la guerra. El descontentament es va manifestar en el denominat «Diumenge Sagnant» (gener de 1905), quan una multitud pacífica que reivindicava millores laborals i reformes polítiques va ser atacada perla guardià tsarista, que va causar centenars de morts. La indignació per aquest fet es va estendre per tot Rússia i l'octubre de 1905 el tsar Nicolau II va fer públic el Manifest d'Octubre, en el qual es va comprometre a concedir certes llibertats polítiques i a convocar eleccions per elegir una Duma o Parlament.
6. La Revolució d'octubre
6.1. La Revolució de febrer de 1917
Com hem vist, en esclatar la Primera Guerra Mundial, després d'un inici desfavorable, l'exercit alemany va derrotar les tropes russes i va ocupar una gran extensió de terres de l'Imperi rus. D'altra banda, la població russa es trobava en una situació molt similar a la de 1905: els productes de primera necessitat s'havien encarit molt i milions de russos estaven al límit de la subsistència.
El descontentament popular va desembocar en un moviment revolucionari, que va tenir la col·laboració de la burgesia liberal i de sectors de l'exercit.
6.2. La Revolució d'Octubre
Un cop caiguda la monarquia, es va constituir un govern provisional de liberals i social revolucionaris, que va prometre la instauració de la democràcia a Rússia. Però, contràriament al que la majoria del poble desitjava, el nou govern va continuar la guerra contra Alemanya.
Després d'un intent fallit al mes de juliol, Lenin ordena la insurrecció armada contra el govern el 24 d'octubre de 1917 (6 de novembre segons el calendari occidental). Moscou, segona ciutat de Rússia, va caure quinze dies més tard.
6.3. L'Estat soviètic
Lenin va formar un govern integrat exclusivament per bolxevics. Entre els ministres destacaven dues personalitats influents en les files bolxevics: Stalin i Trotski. El nou govern va aprovar mesures per transformar Rússia en un país socialista: la col·lectivització de les finques dels terratinents, la nacionalització de la banca i la socialització de les grans empreses. A més, va signar la pau amb Alemanya (tractat de Brest-Litovsk, marc de 1918).
Però el triomf dels bolxevics ( que aviat es van denominar comunistes) no estava consolidat. Ben aviat va començar una llarga i cruel guerra civil ( 1917-1922), amb la implicació d'altres paises (el Regne Unit, Franca, els Estats Units, Polònia i el Lapó), al costat de les forces antibolxevics. La guerra es va caracteritzar per l'extrema violència: cap dels bàndols no feia presoners. Entre les víctimes hi va haver el tsar i tota la seva família, que van ser executats pels bolxevics el juliol de 1918.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada