Unitat 5 Catalunya i Espanya al segle XIX
l. La crisi de l'Antic Regim (1808-1833)
1.1. La guerra del Francès
A corsecaments del segle xix Espanya es trobava en ple Antic Regim, amb un sistema polític absolutista i una societat dividida en estaments. L' economia era bàsicament agrícola i la propietat de la terra esta va en mans de la noblesa i l'Església. Entre 1793 i 1796 Espanya va col·laborar amb els estats europeus que lluitaven contra la França revolucionaria. La població es revolta contra aquesta situació i es va iniciar, així, la guerra del Francès (1808-1813), caracteritzada perla guerra de guerrilles i el suport de l' exercit britànic. Durant la guerra, a Espanya hi havia dos poders:
• La monarquia de Josep I, amb el suport d'alguns espanyols anomenats afrancesats.
• La Junta Suprema Central, que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII.
L'exercit francès va aconseguir imposar-se en la major part del territori fins al 1812, però després de diverses derrotes, el 1813 Josep I va abandonar Espanya i Ferran VII va retornar al poder l' any següent.
1.2. La Constitució de Cadis
L'any 1810, en el transcurs de la guerra, es van reunir les Corts a Cadis. Els partidaris del liberalisme van fer aprovar la Constitució de 1812, que abolia l'absolutisme i la legislació d'Antic Regim i convertia Espanya en un estat liberal. La Constitució incloia una declaració de drets individuals i establia els principis de sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei de tots els ciutadans, sense distinció d'estaments.
1.3. El regnat de Ferran VII
A partir de l'any 1824, les colonies espanyoles es limitaven a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. L'any 1814, Ferran VII va anul-lar la Constitució de Cadis i va restablir l'absolutisme. Així, entre 1823 i 1833 va tenir lloc la década absolutista, que va reprimir els liberals, molts dels quals van haver de fugir d'Espanya per evitar ser empresonats o executats.
2. La construcció de l'Estat liberal
2.1. La primera guerra carlina
La primera guerra carlina va ser un conflicte entre l' Antic e Regim i els partidaris d'un estat liberal:
• Els liberals van donar suport a la reina Maria Cristina, regent de la seva filla, la futura Isabel 11, que havia nascut l'any 1830. Van tenir el suport d'una part important de la jerarquia eclesiàstica i de la noblesa, de la burgesia i dels sectors populars de la majoria del país, especialment de les ciutats.
• Els carlins, que van proclamar rei Carles Maria Isidre, van tenir una forta implantació entre la petita noblesa, el clergat rural i els camperols del País Base i Navarra, de l'interior de Catalunya i del País Valencia, i de part d'Aragó.
La guerra es va caracteritzar per l' enfrontament entre petites guerrilles de voluntaris carlins i l' exercit regular fidel al govern. Els carlins no van aconseguir mai generalitzar el conflicte a tot el territori ni ocupar cap gran ciutat durant un temps important. A Catalunya, les tropes carlines, comandades per Ramon Cabrera, van ser definitivament derrotades l'any 1840.
2.2. L'establiment de l'Estat liberal
Mentre es desenvolupava la guerra carlina, la monarquia va implantar el regim liberal. La timidesa de les reformes inicials va provocar moviments de protesta contra l'Estat a diverses ciutats que van dur la reina Maria Cristina a portar al govern Juan Álvarez Mendizábal. Aquest polític va impulsar la legislació que va abolir definitivament l' Antic Regim:
• L'any 1836 va decretar la desamortització deis béns eclesiàstics, L'Estat es va apropiar de les terres de l'Església i les va vendre en subhasta pública.
• El regim senyorial va ser abolit. Els senyors van perdre el dret d'administrar justícia a les seves terres, però en van mantenir la propietat.
• Es va promulgar una nova Constitució (1837), que establia la sobirania nacional, tot i donar molt poder polític a la corona, proclamava els drets individuals dels ciutadans i consagrava la divisió de poders.
2.3. El triomf del conservadorisme
Amb l' establiment de l'Estat liberal, els liberals es van dividir entre els conservadors (moderats), que volien que la corona conservés molt poder, i els progressistes, partidaris d'un liberalisme més ampli. Els moderats es van imposar a partir de 1843, ambla majoria d'edat d'Isabel II. Amb el suport de la reina van organitzar un estat liberal fet a la seva mida. La Constitució de 1845 restringia el sufragi i totes les llibertats.
3.El Sexenni Democràtic
3.1. La Revolució de 1868
L'autoritarisme del govern moderat va concluir a un pacte entre tota l' oposició ( tret dels carlins) per fer fora la dinastia borbònica i establir un regim autènticament democràtic... L'assemblea constituent que va sorgir d'aquestes eleccions va elaborar la Constitució democràtica de 1869, que establia un sistema de monarquia parlamentaria. Amb el suport del general Prim, cap dels progressistes, Amadeu I, membre de la família regnant a Italià, es va convertir en rei d'Espanya (1871-1873). Durant el seu regnat es va intentar crear un sistema de dos partits que s' anessin alternant en el govern en funció dels resultats electorals.
3. 2. El federalisme i la Primer República
Durant els anys del Sexenni Tecnocràtic es van organitzar a Espanya els primers grups polítics republicans. El més important era el Partit Republicà Federal, fortament implantat a la franja mediterrània, especialment a Catalunya. L'abdicació d'Amadeu I va fer que 1'11 de febrer de 1873 es proclamés la Primera República espanyola. Tanmateix, el regim no va gaudir del' estabilitat necessària per controlar el poder i governar el país. L'estiu de 1873 els federals radicals van promoure el moviment cantonalista. Els dos darrers presidents de la República, Nicolás Salmerón i Emilio Castellar, van intentar restablir l'autoritat del govern.
4. La Restauració i la crisi de 1898
4.1. La Restauració i el seu règim polític
A finals de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya. El polític Antonio Cànoves del Castillo va formar un govern monàrquic i va organitzar un regim polític conservador que va ser vigent a Espanya fins al 1923. El sufragi estava pervertit a través del caciquisme i del frau electoral (tupinada): el ministre de la Governació, els governadors civils de les províncies i els cacics decidien les eleccions. Si calia s'utilitzaven procediments fraudulents (manipulació de vots, alteració d'actes, errors en el cens, trencament d'urnes ... ) que asseguraven la victòria del partit en el poder.
4.2. La marginació de l'oposició
La resta de partits polítics, considerats il·legals fins al 1881, estaven marginats del joc polític i només podien assolir una petita representació parlamentaria:
• Els socialistes. L'any 1879, Pablo Iglesias va fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), d'ideologia marxista revolucionaria. La seva forca es concentrava a les zones industrialitzades del nord (Astúries i Biscaia) i a Madrid.
• Les formacions polítiques regionalistes. Van néixer en algunes nacionalitats com la basca, on es va fundar el Partit Nacionalista Base l'any 1895, i la catalana, casque analitzarem més endavant.
• Els carlins. S'havien convertit en una forca d' extrema dreta catòlica.
• Els republicans. El Partit Republicà Federal, dirigit per Pi i Margall, era el grup més ben organitzat. Tenia un ampli suporten molts llocs de l'Estat, especialment a Catalunya.
4.3. La guerra de Cuba i el desastre del 98
L'any 1878 s'havia acabat la insurrecció cubana contra la dominació espanyola iniciada deu anys enrere. El 1895 es va iniciar la segona i definitiva guerra d'independència de Cuba. L'any 1898, els Estats Units, que tenien interessos econòmics en el negoci cubà del sucre, van intervenir en suport dels revoltats cubans i filipins. La derrota militar va posar en evidencia la debilitat econòmica d'Espanya.
5. Les transformacions econòmiques
5.1. Espanya: la pervivència d'una economia agrària
L' economia espanyola del segle XIX presenta un endarreriment que ha portat alguns historiadors a considerar que al conjunt de l'Estat espanyol no hi va haver una autentica revolució industrial. L'agricultura espanyola, molt endarrerida, tenia uns rendiments molt baixos, excepte en alguns llocs concrets on s'havia estès el regadiu. Cal destacar la construcció del ferrocarril. La Llei de Ferrocarrils de 1855 va propiciar les inversions estrangeres i que Espanya disposés, a finals de segle, d'una xarxa ferroviària que, tot i les seves mancances, era un element basic de modernització.
5.2. La industrialització de Catalunya
Catalunya va experimentar al segle XIX un procés d'industrialització centrat en el sector tèxtil. Els canvis econòmics s'havien iniciat ja al segle XVIII, quan l' economia catalana va créixer gracies a les exportacions de productes cap a l' América espanyola, bàsicament aiguardent i indianes ( teixits estampats de cotó). Al segle XIX, un cop finalitzada la primera guerra carlina, es va reprendre la fundació de fabriques tèxtils de cotó. A més, es van fer importants innovacions tècniques en la filatura i en el tissatge, els dos processos basics de la indústria tèxtil. La debilitat industrial, que impedia la competència ambla potent indústria britànica, va fer que els industrials catalans reclamessin del govern espanyol l'aplicació de mesures proteccionistes.
6. La societat del segle XIX i el moviment obrer
6.1. La societat del segle XIX: les classes socials
Amb el triomf del liberalisme va desaparèixer definitivament l'antiga organització de l' Antic Regim i es va consolidar la divisió en classes socials: sense privilegis, tothom era igual davant la llei, i les diferencies econòmiques definien els diferents grups socials:
• Camperols amb terres insuficients i assalariats agrícoles (jornalers), que constituïen la majoria de la població.
• La gran noblesa, propietària de la major part de la terra, i la burgesia terratinent constituïen la classe hegemònica.
• Una classe mitjana pràcticament inexistent. A Catalunya, el procés d'industrialització va fer que nasqués una burgesia industrial, que, amb la tradicional burgesia mercantil, va constituir el grup social predominant; i un proletariat industrial, que, amb els camperols arrendataris, va formar la classe popular catalana.
6.2. El moviment obrer
Ben aviat els obrers van iniciar la lluita per millorar les condicions de treball i de vida. Les primeres protestes van ser de caràcter luddista i les primeres associacions obreres, prohibides pel govern, van ser societats de socors mutu per ajudar els afiliats en vaga o malalts. La Revolució de 1868 va permetre la introducció de les idees de la Primera Internacional. La Primera República va facilitar l'expansió del moviment obrer, però ambla Restauració els sindicats van haver de passar a la clandestinitat. El govern va detenir i empresonar moltes persones, en el context del procés de Montjuíc, que, tot i la manca de proves, va dictar cinc penes de mort i diversos empresonaments.
7. La Renaixença i els inicis del catalanisme
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada